Neuropsicologia Avaluació Tractaments neuropsicologia@montserratjunque.cat
TRASTORNS D'APRENENTATGE
Diccionari

Els trastorns d'aprenentatge són disfuncions cerebrals que provoquen dishabilitats en procesos d'execució de la lectura, l'escriptura i el càlcul.

Trastorns d'atenció

Es calcula que un 15% de nens i nenes considerats normals presenten algun d'aquests trastorns, principalment de lectura, que constitueixen una de les principals causes del fracàs escolar. Molts d'aquests trastorns passen desapercebuts a l'escola: primer esperant que els nens “madurin”pel seu compte, després atribuint les seves dificultats escolars a la mandra, al poc interès, distracció o mala conducta, ja que el nen no és “tonto”. Quan la diferència de rendiment respecte als altres és molt evident el deriven a un professional quan té 9 o 10 anys, a vegades fins i tot just abans de començar l'ESO. El poc coneixement d'aquestes disfuncions juntament amb el retard important en el diagnòstic i tractament ha fet estendre la creença de que els trastorns d'aprenentatge no es poden arreglar. La detecció precoç de la disfunció i un tractament d'estimulació neuropsicològica adient abans que s'hagi completat la maduració cerebral corresponent fan que es minimitzin les conseqüències i el nen pugui seguir l'aprenentatge escolar amb normalitat. Per a més informació vegeu Tractaments.

Trastorns de llenguatge
Trastorns d'aprenentatge
Lesions cerebrals
Demències

Classificació:

Dislèxia

Disgrafia

Discalcúlia

Trastorn d'aprenentatge no verbal

Dislèxia

Significa dificultat per llegir. És una disfunció cerebral que afecta principalment la lectura, encara que pot anar acompanyada per trastorns d'escriptura i càlcul. N'hi de diversa tipologia segons les funcions cognitives alterades. També pot anar associada als Trastorns de Llenguatge, Trastorn per Dèficit d'Atenció i Trastorn de Conducta. La causa pot ser congènita o adquirida, genètica o secundària a alteracions o lesions cerebrals.

Fins fa poc es tenia la idea errònia que “la” Dislèxia, era fruit de la lateralitat creuada i de dificultats d'orientació espacial, problemes motors i d'articulació de la parla i el tractament era el mateix per a tots. L'anomenada reeducació consistia en fer uns exercicis d'orientació amb paper i llapis, fer puzzles, trencaclosques i mosaics per treballar la percepció i l'estructuració visuoespacial i exercicis motrius per la lateralitat. Aquests exercicis són adequats si aquestes funcions estan alterades, però s'han aplicat indiscriminadament a totes les dislèxies, no aconseguint res més que millorar les habilitats existents i extremar encara més la diferència funcional interhemisfèrica.. Actualment s'ha posat de manifest que la majoria de trastorns dislèxics són disfuncions de l'hemisferi esquerre, del processament fonològic i seqüencial, encara que també existeixen algunes disfuncions de tipus diseideitic o perceptiu-visuoespacial i bilaterals o mixtes.

En els processos d'aprenentatge intervenen la percepció, l'atenció, la memòria, el llenguatge, l'organització visuoespacial, el raonament, etc. i hi participen conjuntament tots dos hemisferis cerebrals. L'hemisferi dret, responsable de les funcions visuals i del processament global i sintètic, madura abans que l'esquerre, responsable de les funcions lingüístiques i del processament seqüencial i analític. Qualsevol trasbals en aquestes funcions pot provocar problemes d'aprenentatge i si l'hemisferi dret predomina funcionalment sobre l'esquerre, el nen utilitzarà prioritàriament estratègies visuals i globals en detriment de les verbals i analítiques. Així un nen de 2 anys pot “llegir” les marques dels envasos coneguts sense conèixer les lletres ni la correspondència amb els sons. Els nens petits primer "llegeixen" amb l'hemisferi dret, aprenent les lletres i el números per la seva forma, no pas pel seu significat, les paraules com si fossin un dibuix. Més tard utilitzen l'esquerre: aprenen a relacionar la forma amb el so ( decodificació ), a ordenar-les seqüencialment, a analitzar els sons, a confegir paraules noves... Quan ja tenen un domini de la lectura, tornen a llegir visualment, amb l'hemisferi dret, totes les paraules que reconeixen mentre que per llegir paraules noves les han d'analitzar i utilitzar l'esquerre. Pot passar que, si hi ha una disfunció, en llegir una paraula globalment obviin els detalls i la confonguin amb una altra de semblant, que en llegir-la analíticament no retinguin seqüències llargues i inverteixin o ometin lletres o síl·labes, que tinguin dificultats a sintetitzar i llegeixin sons aïllats sense formar paraules, que confonguin formes de lletres, que se saltin línies.... El resultat serà una lectura deficient que alterarà o impedirà la comprensió del text. Això, amb el temps, comportarà un baix rendiment en totes les matèries ja que impliquen la utilització bàsica de la lectoescriptura. També incidirà en el funcionament emocional del nen: ansietat, frustració, inseguretat, desmoralització, baixa autoestima, etc

Per tant, és bàsic conèixer com funciona el cervell, quins sistemes estan alterats i quins preservats, i establir en cada cas un tractament adequat el més aviat possible.

 

 

Disgrafia

És un trastorn específic en el desenvolupament de l'escriptura, dificultat per escriure correctament. L'escriptura comporta un procés de codificació del llenguatge i qualsevol alteració dels processos de codificació i decodificació de la lectura poden interferir en l'escriptura. Las manifestacions més corrents són: inversions o repeticions de síl·labes, omissions de lletres o paraules, escriptura de lletres en mirall, incorrecta separació o unió de paraules. Segons les funcions alterades, les disgrafies poden ser per alteracions de llenguatge, per alteracions perceptiveso visuoespacials o per alteracions purament motores sense cap relació amb la lectura. Per a més informació vegeu Dislèxia.

 

Discalcúlia

És un trastorn específic de les capacitats aritmètiques en un nen amb capacitats intel·lectuals normals. Sol presentar-se conjuntament amb algunes formes de Dislèxia.

El càlcul és un procés molt complex ja que hi intervenen moltes funcions de llenguatge, perceptives, visuoespacials, memòria, atenció, raonament... Les manifestacions més corrents són l'omissió i inversió de números, confusió de signes i direcció en les operacions, dificultats amb les taules, càlcul mental, regles, etc. Segons les funcions afectades hi ha discalcúlies d'hemisferi dret i d'hemisferi esquerre. Les discalcúlies dretes afecten principalment les posicions i direccions en les operacions mecàniques: sumes, restes, multiplicacuions, divisions... Les esquerres afecten principalment el càlcul. Per a més informació vegeu Dislèxia.

 

 

 

Trastorn d'aprenentatge no verbal

 

És un dèficit funcional en les connexions de substància blanca de l'hemisferi dret. En no veure's afectat el llenguatge sol passar més desapercebut. Pot ser conseqüència de traumatismes cranioencefàlics, radiacions, hidrocefàlia, agenèsia del cos callós o lesions primerenques a l'hemisferi dret.

Les característiques principals són: dèficits primaris de percepció-organització visuoespacial, coordinació psicomotora i en l'habilitat per tractar amb material o circumstàncies noves que repercuteixen en problemes d'aprenentatge ( memòria visual i tàctil ) i funcions executives ( formació de conceptes, resolució de problemes i raonaments abstracte). Afecten la comprensió lectora, l'escriptura, el càlcul i el raonament així com la comunicació gestual i interacció social.

En ser un trastorn poc conegut per pares i educadors se sol detectar tard i sol tenir conseqüències més greus que els trastorns d'aprenentatge verbal. Els problemes motors i d'adaptació social poden fer etiquetar al nen que el presenta com un hiperactiu o amb problemes de conducta.

 

 

 
Prevenció
PREFRONTAL FRONTAL MOTORA SENSORIAL TEMPORAL PARIETAL OCCIPITAL CEREBEL

Tornar